1) Observa el gravat, explica quin paper van tenir els personatges i digues què creus que representa aquesta escena.
En aquesta imatgue podem observar a dos homes, el rei Víctor manuel, a sobre del caball blanc y a Garibaldi a sobre del caball negra. Com podem veure els dos es donen la má, així aquest gravat representa, dintre del context históric, una mena de pacte que van tindre tots dos, amb el propósit de la unificació d'Itàlia i de que Garibaldi ayudes a Víctor manuel en les seves conquestes. També podem observar com al costat de Garibaldi hi ha el seu exercit representat per homes i dones voluntaris, i que el donen suport, amb l'unic proposit de matar per les idees que els habia capficat Garibaldi. També al costat de el rei Víctor manuel hi ha diversos soldats del seu exercit.
2) Emmarca aquesta escena en el context històric de la unificació italiana.
Podem observar un pacte entre el rei Víctor manuel i Garibaldi, per unir forçes i aixi aconsegir la unificació d'Itàlia. Aquest pacte es va fer l'any 1860 després de les respectives batalles de 1859 quan l’armada francopiamontesa va derrotar els austríacs a Magenta i Solferino. La misió de Garibaldi va ser unir forçes per derrotar i conquistar tots els estats de la península itàlica.
1) Com considerava Bismarck les decisions que havia pres el Congrés de Viena? Com proposava aconseguir la unificació alemanya?
Pensa que la desició del repartiment de les fronteres que ha pres el congres de Viena no es bona i que lluitarà per poder fer que el seu poble sigui mes gran i poderos.
1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa elquadre en el context de la Revolució del 1830.
La llibertat guiant al poble (en francès, La liberté guidant le peuple) és una obra del pintor francès Eugène Delacroix.
Es tracta d'una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l'any 1830, pintada el mateix any, que tingué lloc a París on hi apareixen els diferents estaments socials i tendències que varen propiciar aquests fets. En primer terme hi apareix una representació al·legòrica de la Llibertat, que duu una baioneta i una bandera francesa, la que es va reprendre a partir d'aquesta revolució. El quadre va ser pintat poc després dels fets i va ser adquirit pel monarca Lluís Felip I. Actualment està exposat al Museu del Louvre de París.
1)La protagonista és un personatge alegòric de la Llibertat, una dona armada que porta la bandera francesa.
2)Simbolitza la juventut revoltada per la injusticia i el sacrificiper les causes nobles.
3)Representa la burgesia.
4)A l'esquerra treu el cap un altre nen, que també s'ha sumat espontàniament a la batalla, i obre molt els ulls mentre s'enfila per les restes de la barricada, amb un barret de policia.
5)És un obrer de la industria,i va vestit amb ropa obrera i signes dels colors de la llibertat.
6)Als peus de la llibertat, un lluitador moribund la mira fixament com dient-li que ha valgut la pena el sacrifici. El mocador al cap indica que és un jornaler.
7)Altres cadàvers a la base estan il·luminats per donar-los importància i el lloc d'honor que es mereixen en la llibertat aconseguida també gràcies a ells. El de l'esquerra, amb camisa blanca i sense pantaló, és, amb la Llibertat, la segona figura mítica, que es fa des d'antic i que és Hèctor, un personatge d'Homer.
8)El cadàver de la dreta és un soldat del bàndol dels monàrquics, vestit amb l'uniforme de campanya contemporani.
9)Es tracta d'un soldat corasser amb xarreteres de color blanc,del bàndol monàrquic.
10)Entre la Llibertat i el burgès s'esbocen algunes figures dins de la batalla: un destacament de grenaders,
vestits amb roba de camp i capota grisa, i els estudiants, entre els quals hi ha un enginyer politècnic que s'identifica pel seu barret bonapartista.
2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 I 1848? A quins països van tenir èxit?
Al 1820 un seguit d’aixecaments liberals dirigits per activistes militars, van intentar a diversos països, entre ells Espanya, acabar amb l’absolutisme i prendre el poder per mitjà d’insurreccions armades.
La revolució del 1848 és coneguda com “la primavera dels pobles” perquè
nombrosos pobles i nacions es van aixecar contra l’absolutisme i els imperis. A
l’Europa Occidental la revolució de l’any 1848 va comportar el sorgiment dels
ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social; i va
significar l’aparició de la classe treballadora com a força política. Com en altres
ocasions, la revolucióel fusell. Aquesta França. Pel febrer unels dos
L’urna i va començar gravat del 1848 mostra aixecament popular
va posarinstruments utilitzats en la revolució d’aquelles vaelproclamar a larepública
fi a la monarquia de Felip d’Orleans i any: fusell, per la
social (drets per ialssufragi universal, per construir un sistema democràtic.
revolta, el treballadors) i el sufragi universal.
1) Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure difusió d’idees. Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure difusió d’idees. En aquesta caricatura la repressió d'explicar les idees es simbolitza mostrant una reunió d'un grup secret de pensadors amb una mordassa a la boca que els impideix expressar les seves idees.
2) Situa la caricatura en el context històric.
El Congrés de Viena no va respectar del ni els principis lliberals ni les aspiracions nacionals d’alguns països europeus. Així, doncs, a partir del 1815 liberalisme i nacionalisme, reduïts a la clandestinitat, es convertiren en les dues forces d’oposició a la Restauració.
BIOGRAFIA: Nascuda a Montauban, en una família humil. Es casà molt jove i quedà vídua en poc temps amb un fill al seu càrrec. El 1788 es traslladà a París on es canvià el nom i emprengué una carrera literària redactant obres de teatre, tot i l'escassa educació que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gairebé no podia mantenir-se.
El 1789 s'abocà a la Revolució Francesa defensant una monarquia moderada. Va ser en aquest període quan escrigué un gran nombre d'articles, manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament propi de la Il·lustració ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com L'esclavitud dels negres on criticava amb duresa l'esclavitud.
"Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta."
Seguint la línia de Montesquieu, defensà la separacióde poders sense contradir-se amb el fet que el 1793 iniciés la defensa de Lluís XVI i s'opongués a Robespierre i Marat.
Altres: En vida, Olympe de Gouges va haver d'enfrontar-se amb la misoginia habitual de l'època, i va ser descreditada per la incomprensió de les seves idees per part de molts dels seus contemporanis. La seva obra va caure en l'oblit i el desconeixement i dolenta interpretació dels seus escrits va contribuir a convertir-la en objecte de menyspreu i burla al llarg del segle XIX. Es va dir d'ella que tot just sabia llegir i escriure, es va sospitar de l'autoria de les seves obres i es va dubtar de la seva capacitat intel·lectual fins a arribar a qüestionar les seves facultats mentals.
1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments.
A la imatge podem veure com el Tercer estat, que el representa el home furiós, que agafa les armes del clergat i dels nobles per defensar els seus ideals.
veiem com la noblesa i el clergat espantats veuen com es desvetlla el Tercer estat i no poden fer res per parar els peus dels homes que formen el Tercer estat
2)Analitza les raons que podien fer témer els priviegiats el desvetllament del Tercer Estat. Perquè s'adonaven que el tercer estat eren molt mes gent que ells i si s'aixequen en armes com que el propi exercit estava format per moltisima gent del tercer estat res no podria parar la revolució i al final el poble acabaria aconseguint el poder que havia mantingut durant tan de temps la noblesa. 3) Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al final de l’Antic Règim
La nova realitat econòmica que venia acompañada per les idees il·lustrades va posar en entredit les estructures vigents. La nova situació cridava al desenvolupament econòmic i els sistemes feudal del camp i el gremial de la ciutat eren un fre per al creixement de la producció d'aliments i de productes manufacturats, ara molt demandats. Calia acabar perpetuava l'immobilisme social i l'estancament econòmic. Serà la burgesia la més interessada en acabar amb les estructures vigents. I lluitaran pel poder polític, perquè només així podran legislar per canviar el món. Les idees dels il.lustrats els guiarà en els seus propòsits.
1) Quins principis i quins drets s’estableixen en aquests articlesde la Declaració de Drets de l’Home?
Diu que tots els homes neixen iguals i tenen els mateixos drets i que només es pot destacar socialment per la utilitat comuna de cadascu. també diu que tot home te uns drets propis que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressió i que ningu els pot treure, i l'objectiu de qualsevol societat és la conservació d'aquets drets. Després parla que la soberania resideix el poble, i que tots els ciutadans tenen dret a la seva formació, personalment o per mitja de representants.
1)Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin esta-ment representa cada un?
El poble: tercer estat
Robespierre: Noble
Monjo: clero
Gerard: pages i pertant paertany al tercer estat.
El comte de Mirabeau: noble
2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?
El Jurament del jeu de paume és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.
1) Identifica els símbols de la República Francesa que surten en aquest gravat.
Aquest gravat sintetitza la imatge de la nació, a més de poder veure la particular bandera Francesa, també veiem un gravat amb lletres que diu "UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE LA RÉPUBLIQUE LIBERTÉ ÉGALITÉ FRATERNITÉ OU LA MORT", que traduït significa "unitat indivisibilitat de la República llibertat igualtat fraternitat o la mort". també podem veure dos homes que assenyalen la frase amb orgull, i que representen tota la nació junta.
2) Analitza la frase i explica’n el significat.
Aquesta frase: UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE LA RÉPUBLIQUE LIBERTÉ ÉGALITÉ FRATERNITÉ OU LA MORT", que vol dir "unitat indivisibilitat de la República llibertat igualtat fraternitat o la mort". P
Podem observar que en aquesta frase es resumeixen els ideals de la revolució i els drets mínims que pensaven que tenien que tenir qualsevol home.
1) Quins fets van provocar la caiguda de la monarquia?
El poble estava fart de pagar impostos, no tenien privilegis i vivien en una misèria, no tenien per menjar i el rei no es molestava en millorar les condicions. perquè a ell només li interessava cobrar impostos
2) Quines van ser les reformes principals de l’etapa jacobina? Com es va acabar i per què?
Els jacobins constituïen l’ala radical de la revolució, en oposició als més moderats girondins. Pel lloc que van ocupar en l’assemblea Nacional (el més alt de la tribuna esquerra) també se’ls va designar amb l’apel·latiu de "muntanyesos".
Destacats jacobins van ser Robespierre i Saint-Just.
Les reformes i fets més importants d’aquesta etapa van ser:
- La toma de la Bastilla el 14 de juliol, que es pot interpretar com un moviment de masses empentades per la crisis, al Server d’una ideologia burgesia.
l’elaboració de tres documents importants:
- La declaració de drets de l’home i el ciutadà
- La constitució civil del clergat
- La constitució de 1791
Però va ser al 1793 quan van governar els jacobins, fins al 1795, i els principals fets van ser:
- La sentencia de mort en la guillotina per el poble a Lluis XVI al 21 de gener de 1793.
- La aprovació de la nova constitució per els jacobins al 1793
Després de protagonitzar una època de guerra, els jacobins van posar fi al seu govern. Això es deu a que la guerra va acabar i els jacobins es van dissoldre, perquè ja no podien sustentar i estar al cap del govern francès.
1)Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó al poder?
Al final del 1794 la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de revolució la. Va establir un govern col•legiat (Directori) i va elaborar una Constitució que consagrava el predomini dels propietaris i limitava els drets polítics de les classes populars. El liberalisme de la nova república s’oposava tant a l’absolutisme.l’absolutisme i de les classes popular.En aquest context, i en plena guerra contra les potències absolutistes d’Europa, l’exèrcit va començar a tenir una importància enorme, perquè era l’únic capaç d’imposar l’ordre i assegurar la defensa nacional. Un jove general de l’exèrcit, Napoleó Bonaparte, va acabar protagonitzant, gràcies al suport de la burgesia, un cop d’Estat el 18 de Brumari del 1799 i concentrà tot el poder a les seves mans.
2)Diguis sobre quins països actual s'estenia l'imperi Napoleonic.
-Suïsa (dependent i controlat),Vabiera,Vestfalia,Nápoles (dependent i controlat),Badén,Lubeck hamburgo,Turin,Florencia,Colonia Maguncia,Wijktemberg,Regne d'Itàlia (dependent i controlat).
3)Quins estats independents de França van passar a ser aliats de Napoleó?
Àustria, República Cisalpina, República Lígur, República Transalpina van ser els seus aliats.
4)Quins van ser els unics territoris no ocupats l'any 1811?On es va produir la revolta popular contra Napoleó?
Imperi Austriac, Prussia,Russia,Portugal,la peninsula Escandinava i el imperi osmà.
La revolta contra Napoleó es va produir a Europa.
L’electricitat republicana provoca una commoció que fa caure els trons dels dèspotes.
Aquesta frase vol dir que les noves idees republicanes feien cambiar el govern d’aquella època, perquè tots els que abans pagaven impostos estaven a favor d’aquestes noves idees, idees revolucionaries. Per això veien a Napoleó com a un alliberador.
Algunes idees: La supressió dels drets senyorials, els delmes, els privilegis nobiliaris i la consagració de la llibertat i la igualtat legal. També s’hi va proclamar la llibertat econòmica, el dret de propietat i la llibertat religiosa.
Saqueig de Roma dut a terme per les tropes napoleòniques.
Els interessos de França, i especialment els de la burgesia (cobrar impostos, fer negocis o apropiar-se les riqueses dels països sotme-sos), prevalien per sobre dels ideals revolucionaris. Els exèrcits actuaven, a més, com a conqueridors que sotmetien les nacions i això va desencadenar uns sentiments nacionals contra la França invasora.
Explica les diferències que existeixen entre les parelles de termes proposats:
1) Tercer Estat/Estats Generals.
El Tercer Estat majoritariament format per camperols, sota les ordres del Rei i dels nobles i clergats que pertanyi a la seva jurisdicció (pobres) i
El Estat General es el parlament d'aquella època on el qual estava format per els nobles, el clergar i els burguesos (rics).
2) Terror / Gran Por.
El terror va ser quan els tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris i la gran por va ser quan les bandes organitzades van cremar les collites i mataven als pagesos.
3) Girondins / Jacobins.
Els girondins representaren el sector moderat i els jacobins representaren la burgesia mitjana i les classes populars.
4) Monarquia absoluta / Monarquia constitucional.
La monarquia absoluta és aquell sistema de govern basat en el principi de què el sobirà ostenta el poder polític absolut i la monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari.
5) Directori / Consolat.
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV i el 18 de brumari de l'any VIII
i el consolat és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del cop d'estat de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins
a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França.
