Activitats | Socials
Posted on 2:58 by Rafa
1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments.
veiem com la noblesa i el clergat espantats veuen com es desvetlla el Tercer estat i no poden fer res per parar els peus dels homes que formen el Tercer estat
Perquè s'adonaven que el tercer estat eren molt mes gent que ells i si s'aixequen en armes com que el propi exercit estava format per moltisima gent del tercer estat res no podria parar la revolució i al final el poble acabaria aconseguint el poder que havia mantingut durant tan de temps la noblesa.
3) Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al final de l’Antic Règim
La nova realitat econòmica que venia acompañada per les idees il·lustrades va posar en entredit les estructures vigents. La nova situació cridava al desenvolupament econòmic i els sistemes feudal del camp i el gremial de la ciutat eren un fre per al creixement de la producció d'aliments i de productes manufacturats, ara molt demandats. Calia acabar perpetuava l'immobilisme social i l'estancament econòmic. Serà la burgesia la més interessada en acabar amb les estructures vigents. I lluitaran pel poder polític, perquè només així podran legislar per canviar el món. Les idees dels il.lustrats els guiarà en els seus propòsits.
_____________________________________________________________________
1) Quins principis i quins drets s’estableixen en aquests articles de la Declaració de Drets de l’Home?
Diu que tots els homes neixen iguals i tenen els mateixos drets i que només es pot destacar socialment per la utilitat comuna de cadascu. també diu que tot home te uns drets propis que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressió i que ningu els pot treure, i l'objectiu de qualsevol societat és la conservació d'aquets drets.
Després parla que la soberania resideix el poble, i que tots els ciutadans tenen dret a la seva formació, personalment o per mitja de representants.
_____________________________________________________________________
1)Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin esta- ment representa cada un?
El poble: tercer estat
Robespierre: Noble
Monjo: clero
Gerard: pages i pertant paertany al tercer estat.
El comte de Mirabeau: noble
2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?
El Jurament del jeu de paume és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.
_____________________________________________________________________
1) Identifica els símbols de
Aquest gravat sintetitza la imatge de la nació, a més de poder veure la particular bandera Francesa, també veiem un gravat amb lletres que diu "UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE
2) Analitza la frase i explica’n el significat.
Aquesta frase: UNITÉ INDIVISIBILITÉ DE
Podem observar que en aquesta frase es resumeixen els ideals de la revolució i els drets mínims que pensaven que tenien que tenir qualsevol home.
1) Quins fets van provocar la caiguda de la monarquia?
El poble estava fart de pagar impostos, no tenien privilegis i vivien en una misèria, no tenien per menjar i el rei no es molestava en millorar les condicions. perquè a ell només li interessava cobrar impostos
2) Quines van ser les reformes principals de l’etapa jacobina? Com es va acabar i per què?
Els jacobins constituïen l’ala radical de la revolució, en oposició als més moderats girondins. Pel lloc que van ocupar en l’assemblea Nacional (el més alt de la tribuna esquerra) també se’ls va designar amb l’apel·latiu de "muntanyesos".
Destacats jacobins van ser Robespierre i Saint-Just.
Les reformes i fets més importants d’aquesta etapa van ser:
- La toma de
- La constitució civil del clergat
- La constitució de 1791
- La sentencia de mort en la guillotina per el poble a Lluis XVI al 21 de gener de 1793.
- La aprovació de la nova constitució per els jacobins al 1793
_____________________________________________________________________
1)Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó al poder?
Al final del 1794 la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de revolució la. Va establir un govern col•legiat (Directori) i va elaborar una Constitució que consagrava el predomini dels propietaris i limitava els drets polítics de les classes populars. El liberalisme de la nova república s’oposava tant a l’absolutisme.l’absolutisme i de les classes popular.En aquest context, i en plena guerra contra les potències absolutistes d’Europa, l’exèrcit va començar a tenir una importància enorme, perquè era l’únic capaç d’imposar l’ordre i assegurar la defensa nacional. Un jove general de l’exèrcit, Napoleó Bonaparte, va acabar protagonitzant, gràcies al suport de la burgesia, un cop d’Estat el 18 de Brumari del 1799 i concentrà tot el poder a les seves mans.
2)Diguis sobre quins països actual s'estenia l'imperi Napoleonic.
-Suïsa (dependent i controlat),Vabiera,Vestfalia,Nápoles (dependent i controlat),Badén,Lubeck hamburgo,Turin,Florencia,Colonia Maguncia,Wijktemberg,Regne d'Itàlia (dependent i controlat).
3)Quins estats independents de França van passar a ser aliats de Napoleó?
Àustria, República Cisalpina, República Lígur, República Transalpina van ser els seus aliats.
4)Quins van ser els unics territoris no ocupats l'any 1811?On es va produir la revolta popular contra Napoleó?
Imperi Austriac, Prussia,Russia,Portugal,la peninsula Escandinava i el imperi osmà.
La revolta contra Napoleó es va produir a Europa.
____________________________________________________________________________
L’electricitat republicana provoca una commoció que fa caure els trons dels dèspotes.
Aquesta frase vol dir que les noves idees republicanes feien cambiar el govern d’aquella època, perquè tots els que abans pagaven impostos estaven a favor d’aquestes noves idees, idees revolucionaries. Per això veien a Napoleó com a un alliberador.
Algunes idees: La supressió dels drets senyorials, els delmes, els privilegis nobiliaris i la consagració de la llibertat i la igualtat legal. També s’hi va proclamar la llibertat econòmica, el dret de propietat i la llibertat religiosa.
Saqueig de Roma dut a terme per les tropes napoleòniques.
Els interessos de França, i especialment els de la burgesia (cobrar impostos, fer negocis o apropiar-se les riqueses dels països sotme-sos), prevalien per sobre dels ideals revolucionaris. Els exèrcits actuaven, a més, com a conqueridors que sotmetien les nacions i això va desencadenar uns sentiments nacionals contra la França invasora.
______________________________________________________________________
Explica les diferències que existeixen entre les parelles de termes proposats:
1) Tercer Estat/Estats Generals.
El Tercer Estat majoritariament format per camperols, sota les ordres del Rei i dels nobles i clergats que pertanyi a la seva jurisdicció (pobres) i
El Estat General es el parlament d'aquella època on el qual estava format per els nobles, el clergar i els burguesos (rics).
2) Terror / Gran Por.
El terror va ser quan els tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris i la gran por va ser quan les bandes organitzades van cremar les collites i mataven als pagesos.
3) Girondins / Jacobins.
Els girondins representaren el sector moderat i els jacobins representaren la burgesia mitjana i les classes populars.
4) Monarquia absoluta / Monarquia constitucional.
La monarquia absoluta és aquell sistema de govern basat en el principi de què el sobirà ostenta el poder polític absolut i la monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari.
5) Directori / Consolat.
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV i el 18 de brumari de l'any VIII
i el consolat és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del cop d'estat de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins
a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada